La malaltia d' Alzheimer

COM O QUÈ ÉS LA MALALTIA?

La malaltia d'Alzheimer és la demència senil més freqüent. Afecta la memòria, les habilitats i el llenguatge; el seu diagnòstic és difícil i es fa per exclusió.

Es presenta a partir dels 40 anys, amb un màxim de població situat als 65 anys. Mentre que altres demències són reversibles i tractables, aquesta no ho és.

A mesura que la malaltia progressa, les persones afectades necessiten atenció constant a casa per part de vetlladors especialitzats i, a la llarga, també necessiten els recursos institucionals.

En aquests moments es pot parlar d'un índex d'afectació del 10% de la població d'edat propera als 65 anys, i d'un índex del 50% en persones d'edat propera als 85 anys. Aquests percentatges d'incidència col.loquen la malaltia d'Alzheimer en un dels promers llocs a la llista de la problemàtica sanitària contemporània.

A l'Estat espanyol existeixen al voltant de 400.000 persones amb el mal d'Alzheimer (60.000 a Catalunya) i la tràgica realitat és que el progresiu allargament de la mitjana de vida de la població, incrementa substancialment el risc d'adquisició de la malaltia. Això converteix l'Alzheimer en un problema social de conseqüències extremadament alarmants.

La malaltia d'Alzheimer no discrimina en base al sexe, la raça, l'orígen geogràfic o la posició sòcio-econòmica. No hi ha causa coneguda de la malaltia, per la cual cosa és impossible prevenir-la o curar-la. Científics de tot el món dels camps de la genètica, necrologia i neuroquímica estan estudiant els factors de presència i entorn de la malaltia i s'espera que aviat s'arribi a solucions. Mentrestant, la malaltia d'Alzheimer encara continua afectant sectors cada vegada més amplis de la societat, d'una societat que encara no està preparada, en molts aspectes, per assumir-la.

COM EVOLUCIONA?

L'evolució clínica de la malaltia d'Alzheimer es caracteritza per l'aparició lenta i subtil de símptomes que aniran evolucionant al llarg dels anys. La seva durada aproximada és d'entre dos i deu anys, amb casos aïllats que arriben, fins i tot, mes enllà dels quinze anys de malaltia.

Inicialment té lloc la pèrdua de memòria dels fets recents i una certa dificultat en la realització de les tasques quotidianes més normals, com ara la higiene personal, menjar, etcètera. Sovint, però, el malalt sap, en aquesta fase inicial, dissimular aquests símptomes, si bé es troba desorientat i comença a mostrar alguns canvis de la personalitat.
No és estrany que comencin a presentar-se reaccions depressives o violentes, que responen a l'entorn enrarit que comença a experimentar el malalt.

En una segona fase, el malalt d'Alzheimer presenta ja una pèrdua notable de memòria, desorientació en el temps i en l'espai i greus dificultats a l'hora de realitzar les tasques més senzilles. És normal que es perdi pel carrer o per la casa, que no recordi el dia en què viu o l'hora, que alteri els seus horaris normals i bescanviï el dia per la nit. El seu llenguatge ja no és fluid, té dificultats a l'hora de vestir-se i necessita ajuda en qualsevol tasca domèstica. Apareix també, en aquesta fase, rigidesa muscular i convulsions, perdent progressivament autonomia i fent-se dependent d'un vetllador professional o d'un familiar.
En la fase avançada de la malaltia, la incapacitat del malalt ja és profunda i no pot valer-se per si mateix. Viu en un món aïllat interiorment. La seva personalitat ha experimentat, quan arriba a aquesta fase, una alteració profunda, ha deixat de parlar i la seva comunicació verbal és un mer so moltes vegades inintel.ligible. En aqueSta fase terminal l'única manera de relacionar-se amb el malalt d'Alzheimer és mitjançant el llenguatge corporal (gestos, abraçades, carícies, agafar-li la mà, ...) ó mitjançant demostracions efusives per part de la persona que en té cura. No reconeix els amics o els familiars, i acostuma a patir incontinència urinària i fecal. Progressivament ha anat quedant reclòs a
la cadira de rodes i al llit, ja que no pot caminar ni mantenir-se dret. Augmenta la rigidesa muscular, al mateix temos que poden aparèixer altres complicacions, com ara ansietat, angoixa, agressivitat o depressió.

En la fase terminal la incomunicació és total, passant el malalt a viure en un món tancat i en situació vegetativa. Les complicacions fisiològiques s'agreugen, especialment les urinàries, respiratòries, apareixen úlceres de decúbit i sovint s'ennueguen quan mengen, essent aquestes les causes més freqüents de la mort d'aquests malalts.

CONSELLS ALS FAMILIARS

Si, després de l'exploració psiconeurològica, el vostre familiar és diagnosticat que pateix la "probable" malaltia d'Alzheimer, és important que tingueu en compte les següents observacions:

1- La malaltia d'Alzheimer és un trastorn cerebral provocat per la mort neuronal d'àrees del cervell importants per a la memòria i la funció intel.lectual. És una malaltiaorgànica que té conseqüencies sobre la vida psíquica i relacional de la persona que la pateix.

2- Us heu d'informar i assesorar sobre els riscs i precaucions que heu de prendre (el malalt pot perdre's, tenir un accident, perdre l'habilitat de firmar i d'expressarse-se verbalment, mostrar comportaments estranys, etc.). Us heu d'informar també dels recursos assistencials i de les ajudas socials que disposa la vostra comunitat.

3- És una malaltia llarga. Procureu prendre-ho com un problema familiar i no com un problema personal.
L'experiència ens demostra que una persona sola i sense ajuda no pot fer-se càrrec de l'atenció contínua que aquests malalts precisen. Necessiteu ajuda i hus heu de deixar ajudar també.

4- No tracteu d'amargar el malalt ni la malaltia. No feu del problema un secret. Si ho parleu i ho comenteu amb els vostres veïns us adonareu que és una malaltia molt comuna, que prop vostre hi ha altres casos i que generalment els veïns són molt més solidaris que no us crèieu al principi.

5- Procureu estar en contacte o associar-vos a l'Associació de Familiars de la vostra comunitat. Els Centres Sanitaris i els Serveis Socials de la vostra zona disposen de telèfons de contacte.